PAISATGES ON TRANSITAR

Aquesta obra ens parla de paisatges on transitar, espais on escollim transitar. Parla de l’espai fàcil, aquell camí marcat on el triomf pot esdevenir fàcil, pels camins marcats, per itineraris prescrits i recomanats que et porten al que ja està establert, al conegut, a la seguretat, a la prolongació de l’estatus que et permet sentir-te confortable i a no voler sortir d’ell. Pot portar a la mandra o a objectius massa limitats. Transitar per un espai molt difícil, et pot arribar a fatigar per complet o portar-te al bloqueig i no poder seguir avançant, un consum excesiu d’esforços i temps que t’acaba paralitzant. Però l’espai difícil és estimulant, dependrà de la capacitat mental i la dificultat física, sense rutes prefabricades, sense objectius previstos i fixos. Obre nous espais lliures per paisatges diferents i permet l’accés a camins nous i imprevisibles, a opcions que sorgeixen i es multipliquen a cada pas. A opcions abans indefinides o inesperades, potser millors a més a més de noves. A vegades et pots perdre però es desbloquegen les tendències i els límits propis. S’obren escenaris més exigents però també més fructífers i gratificants. L’obra formada per 2 fotocomposicions transferides a paper de gravat. Les fotografies originals les vaig realitzar entre el maig i el juliol de 2017, mentre feia el Camino de Santiago amb el mòbil. Vaig recórrer 900 km aprox. entre Donostia i Muxia, en 5 setmanes. Moltes vegades sortint del camí indicat per la fletxa groga i descobrint, tot i les dificultats afegides, uns paisatges espectaculars.